En aquest 1r de Maig, absolutament marcat per l’actual crisi de la COVID-19, des del PSC volem fer un homenatge, en primer lloc, a totes i tots els treballadors que han mort a conseqüència d’aquesta pandèmia, tant a aquells que han emmalaltit de manera fortuïta, com als que han contret el virus durant la seva activitat laboral, per pertànyer a una activitat essencial, i que no han pogut superar finalment la malaltia.
Aquest any es commemora el 130è aniversari de la primera manifestació reivindicant el Dia Internacional del Treball, i no obstant això en aquesta ocasió no serà possible sortir als carrers per celebrar aquesta data històrica. Més d’un segle després ens afrontem potser a un dels primers de maig més importants que viurem. Un moment en el qual s’ha pogut veure com aquelles feines sovint precàries i menyspreades són les més essencials i les que fan moure el món que coneixem. Com els i les qui van patir les pitjors retallades pressupostàries han estat qui el dia d’avui lluiten per fer d’aquest moment radicalment excepcional, el més normal possible.
Un primer de maig més important que mai, en el que, d’una forma diferent, ens tocarà reclamar que d’aquesta crisi no podem sortir quedant ningú enrere. Que cal recuperar allò que es va retallar de tants i tants sectors bàsics del nostre estat de benestar. Les diferents crisis no poden amagarnos que estem davant d’un canvi de model productiu, amb la digitalització i el combat contra el canvi climàtic com a eixos principals. Necessitem un nou contracte social per garantir que aquests canvis es fan preservant la inclusió i la igualtat social, tot frenant les desigualtats. Hem de garantir que la transformació econòmica no deixi ningú enrere.
Visca el 1r de Maig!
Visca la lluita dels treballadors i treballadores de tot el món!